Alda Merini

(Milà, 1931 – 2009): poeta precoç inclosa en antologies de poesia italiana de ben jove, va ser reivindicada després de gairebé vint anys d’oblit i estades en manicomis.

Va sorprendre el panorama poètic italià quan tenia només setze anys. Present en grans antologies -Poesia italiana contemporanea 1909-1949, a cura de Giancito Spagnoletti, i Poetesse del Novecentot, a cura de Eugenio Montale i Maria Luisa Spaziani-, va publicar tot seguint quatre llibres de poemes -La presenza di Orfeo, 1953; Paura di Dio, 1955; Nozze romane, 1953; Paura dia sei Pietro, 1961- per caure després en un abandó que duraria gairebé vint anys. Entremig, els manicomis. No va deixar mai d’escriure.