Pier Paolo Pasolini. Tragèdies I

El novembre de 2025 se celebren 50 anys de l’assassinat de Pier Paolo Pasolini. El teatre de Pasolini té molt de vincle amb la poesia, les seves obres estan escrites en vers i en llengua culta. El seu és un teatre més d’escoltar que de veure, un teatre d’idees.

Presentem tres drames teatrals que reformulen mites clàssics i tradicions culturals per qüestionar les estructures de poder i els valors burgesos. Calderón reinterpreta La vida es sueño de Calderón de la Barca per traslladar-la a l’Espanya franquista i explorar el conflicte entre realitat i desig. Affabulazione adapta el mite d’Èdip des d’una perspectiva contemporània, amb una poderosa crítica al patriarcat i als rols familiars. Pilade, continuació lliure de l’Orestíada, reflexiona sobre la revolució, la memòria i les tensions entre el marxisme i la tradició. Tres textos intensos, poètics i radicals que mostren un Pasolini polític i profundament crític amb el seu temps. Amb pròleg de Davide Carnevali (Milà, 1981), dramaturg i teòric italià.

PIER PAOLO PASOLINI: (Bolonya, 5 de març del 1922 – Òstia, 2 de novembre del 1975) Escriptor, intel·lectual i director de cinema italià. Al llarg de la seva vida va viure fins a trenta-tres processos judicials en què va estar perseguit tant per fer l’obra artística que volia fer com per la seva condició sexual. Pasolini va bastir una obra artística diversa i polifacètica, amb varietat de gèneres i disciplines, curulla d’idees potents, crítiques i polèmiques, sempre contra l’elitisme i el conformisme i mogut per un important amor al proïsme.